Que ningú no respecte la nostra senyera. Que ningú li faça malbé mentres hom estem presents. Defensem-la de traïdors, botxins i assassins de la moral Valenciana. Defensem-la amb paraules agres, violentes, colpejants. Si cal, defensem-la amb fermesa mediterrània: Çò és amb punys i peus, amb coltells si cal. Totes les armes són poques, quan de defensar València es tracta.

Fa poc, el Teatre Princesa de la gloriosa València, es vegi enrunat per bruta acció dels castellans, que la cremaren. Els castellans, amb eixa repulsiva fisonomia, que és el castic e la perversió més cruel de la tota la creació, i d’anàrquics pensaments. Llegint els diaris comproví algo que als meus ulls, no donant crèdit, puix semblaven imbuïts baix l’influx d’un encanteri d’un bruixot: Al viu foc, havia sobreviscut, impassible, la senyera valenciana!

Mireu amb orgull i honor. El foc, arrabassador, no ha pot amb la gallardia pròpia valenciana, no havia pogut desfermar la seua voluntat d’existir, puix lo Nostre Senyor la guarda. Sia aclamat ab joi i gran loor el nostre patró Sant Vicent Ferrer! Visca Sant Jordi, flagell de sarraïns i castellans, puix ell guarda la nostra insígnia amb el seu cor! Miracle! Miracle! Miracle!

Demostrem a forans i locals l’amor que professem per la nostra Nacional Ensenya: Que tantes banderes grans sien posades dins l’església; e tantes com castells, viles, places e ciutats hem conquerit e tornades a la Corona. Tants estendards ab les armes dels Valencians sien posats entorn de l’altar major per memòria e llaor del virtuós poble, qui tan gran benefici fa en aquest Imperi, amador del bé públic e conqueridor del món.

Glòria eterna a la Senyera, la més alta, la més luxosa!

Ara, recordem el jurament de les hostes valencianes:

Legionaris immortals de l’eterna Pàtria Valenciana, avant, avant, avant!
La major glòria en aquesta vida és tindre l’indubtable honor i fermesa de morir per la Pàtria.
No temem cap enemic, no temem cap altre fi, per dur que sia, puix hom ha d’estar preparat per tot.
Si en nom de la pàtria, caiem, la nostra sang serà l’aliment del jovent que vindrà a retomar el camí.
I així el poble valencià caminarà: Fort, impertorbable, imparable, immens com una ona de mar gegant.

Nicolau Lledó I Ferrer.

“Ja no hi ha temps per a perdonar, ser valencià no és un delicte. Patir la nostra presència, serà el vostre destí. Morirem matant”

Per esta raó vec en Ofensiva Valenciana el moviment pel qual esdevenirem independents,però no ens conformem amb açò,de cap manera,puix no pararem fins que la nostra venjança contra els castellans siga consumada,fins que fem tremolar amb fúria i ràbia incontrolable els pilars de lo tercemundisme espanyol,fins que la meseta siga convertida en lo nou Gran Canó,fins que els pares espanyols(si en deixem cap en peu)horroritzen els seus fills amb historietes de les grans gestes dels cavallers d’Ofensiva Valenciana.

En efecte,senyors,el destí ens crida a fer història,i no podem refugir-lo ni amagar-nos.Però estiguem alerta!Que encara no s’escolte ni un sol grit d’eufòria,triomf o victòria,puix ans haurem de fer un esforç sobrehumà,ja que la malaltia espanyola està ben arrelada en nostra Pàtria,i per a fer-la desaparèixer no valdrà una simple aspirina,cal una operació a cor obert,amb determinació,i no ens ha de tremolar lo pols en cap moment.Ha de ser aixina,companys,puix si no ho fem d’esta manera difícilment podrem ab ells.

Després d’esta bella presentació voldria jo intentar expresar ací la gran ràbia i vergonya que senc en estos moments.De tots és sabut que hui en dia si n’hi ha una cosa que precisament NO caracteritza als “nostres” polítics i representats és la valenciania.En la seua majoria,esta colla de traidors i botiflers idolatren i fan gala del seu servilisme a Castella,ignorant la gran humiliació que patim els valencians.L’altre dia ,llegia jo,sorprés i notant com la ràbia feia bollir la meua sang valenciana,unes declaracions del “nostre” president Francisco Camps,en les quals asenyalava amb el motiu de la celebració del “dia d’Andalusia”,que Andalusia i València podien demostrar que “junts som capaços de ilusionar-nos per lo que ens és comú”,que eren “dos terres espanyoles amb molta cultura i arrels en comú,és a dir,la espanyola”..Aquest vergonyós acte d’agermanament completament forçat i antinatural(servilisme)es va realitzar a la Plaça de Bous de València,on quantitat de xarnegos i botiflers festejaven la nostra submisió davant Castella.

VERGONYA,SENYORS,VERGONYA!!!!

Està ben clar que cap dels dos pobles viurà tranquil mentre l’altre estiga caminant sobre lo món.I també està ben clar que ens temen.Volen destruir nostra nostra noble i grandiosa cultura.Volen apagar la flama de l’orgull i l’honor valencià i convertir-nos a lo seu tercermundisme vergonyós i abominable,fer-nos desaparèixer dins d’una mescladisa racial.Però de tots és sabut que qui juga en foc corre el risc de cremar-se,ja que lo foc no entén de lleis i normatives.Espanyols,fins ací heu aplegat,lo Poble Valencià ja ha suportat totes les vexacions i humiliacions possibles,però ja no n’aguantarem cap,CAP.Rere els nostres peus es troba l’abisme mesetari i de cap manera pensem caure dins d’ell.Alçem-nos violentament com terribles flames de foc infernal envoltats en lo blau de la Senyera contra nostre enemic.Cremem a lo nostre imparable i insubornable pas la pudenta casa on els espanyols mantenen empresonada i prostituida a la milenaria València Immortal.

Fills de la València Irredenta,foc i ferro als nostres enemics sense compasió alguna,avancem ab fe i esperança,fermesa i determinació cap a lo Nostre Gran i Vell Imperi.La sang dels infectes castellans serà vessada fins l’última gota,i romandrà baix la sola de les nostres botes,camí de les clavegueres d’on mai haurien d’haver eixit.Socarrem la seua feble i cobarda ànima d’èssers infrahumans amb la nostra voluntat i determinacions sobrehumanes,puix la raça valenciana no s’agenolla davant res.

Conjurem-nos tots com a escamots de la mort,com a vertaders dimonis venjadors,ministres de violència sense cap tipus de límits ni frens que porten dins llurs ànimes de ferro per sempre la Sagrada ,Eterna i Gloriosa Pàtria Valènciana.

GLÒRIA A LA PÀTRIA!!!VIXCA VALÈNCIA IMPERIAL!!!!

Lluís Gomis i Sants

Per’xò, sempre ve bé una injecció d’autoestima, a fi de combatre el lumpen immigrant que des d’Almansa s’endinsaren per pertorbar llur destí els genocides de la Nació Valenciana. Vos deixem amb el poema que hem titulat: “Renaix, Pàtria Valenciana”:

On està la Valencia Imperial
ab la qual tot lo món va entropessar?

Per la seua fermesa, honor e seny
serà recordada per llurs fidels.

Per la sang, ferositat e dolor
serà odiada pels rebels a mort.

Nostra gran Nació a la fi morí
quedant lo nostre Regne dividit.

Però de les cendres amb vers glòria
tornarà d’aquell fènix la joia.
Que no és altra que l’identitat:
saber ser la València Imperial.

E la veu del Poble retronarà,
atemorint als reis e llurs vilans.
Una set de venjança ens farà
tornar a ser l’Imperi oblidat.

Aquest regarà de sang tots els camps
d’aquells que no es vullguen doblegar.
Crideu ab força e veu atronant,
vixca,vixca València Imperial!!!

Nicolau Lledó I Ferrer.

Un, principal, és el de la ètnia castellana, enverinant, parasitant la terra:  Cridòria, enrenou, decadència de les bones maneres, exposició als xiquets d’una llengua semi-tribal, malalties com l’èbola, SIDA, herpes… Eixos son algunes dels mals que ens han portat els castellans.

Ara bé, com la majoria de problemes, té solucions. I a vegades, les solucions, la JUSTÍCIA, ha de sobrepassar amb violència el delicte comés per a poder arreglar la desfeta. És algo al que no temem.

És per çò que quan esclate l’imminent  guerra Valenciano-Castellana, nosaltres disposarem de llars on poder aplicar severs correctius a fi de corregir l’esmentada entitat antropomòrfica. Estem parlant, òbviament, del Camp de Reeducació Nacional (CNR) que es construirà a cada comarca (Les que sobrepassen de 600 mil habitants, hauran de tindre dos com a mínim, segons l’escalat del Centre Polític-Militar Valencià (CPMV), clàusula 23 punt 2.

Vos deixem doncs, amb la imatge gloriosa dels camps on els castellans podran dignar-se un dia, si s’esforcen, ‘éssers humans’

http://img410.imageshack.us/img410/3286/campreeducacinacional1ta9.jpg

Ací podeu llegir la llegenda:
“Saludem i jurem fidelitat eterna a les forces dels nostres superiors naturals i morals.
Castellans naixem, al servei dels valencians morim”

Nicolau Lledó I Ferrer.

La hipòtesi postula que un idioma influeix al pensament habitual dels seus parlants: Açò és que diferents llenguatges comporten diferents formes de pensar.

I quina prova més fàcil i impactant que la realitat? No podem comparar la forma de comportar-se d’un escandinau del segle XXI, un alemany o un valencià, amb la d’altres subespècies desenvolupades com els micos (tenen un llenguatge limitat) o els castellans. Vegem exemples, doncs, de com condiciona el llenguatge, a la forma d’entendre el món.

Recorda valencià, només tu escolleixes quin nivell d’evolució et pertoca

Nicolau Lledó I Ferrer.

El tema, senyors, senyores, és l’ofensiva espanyolista que s’està gestant, impertorbable fins ara, dins del si del País Valencià. També ataquen a altres nacions, com la catalana o la basca, però òbviament ens centrarem en la nostra, la Nació Valenciana.

Podrem observar astorats com a Benicarló, els espanyols volen ‘normalitzar-nos’ (més bé, subnormalitzar-nos) el seu castellà, puix consideren que a Benicarló es dona ‘una injusta discriminació del castellà’. Discriminació??? E-L-I-M-I-N-A-C-I-Ó és com hauríem d’actuar amb el castellà, a totes les localitats valencians.

Ja no es conformen amb el bilingüisme, amb la pau de la violència armada, no, ara s’han llevat les mascares i ataquen a tort i dret, sense por, amb el seu pancastellanisme. Com poden jugar amb nosaltres, amb la nostra llengua, amb la més nostrada essència i mostra d’elegància i zenit de la cultura humana?

Però no, els immigrants espanyols han trobat en els immigrants europeus altra eina per a imposar-nos el castellà en els nostres noms. Mireu com volen introduir-nos el castellà als noms, vulguen bandejar la toponímia, obliterant el nom gloriós de Calp, pel mesquí, ronyós, miserable de ‘Calpe’.

Tot açò s’ha gestat en uns dies, aprofitant la parada hivernal, creient que nosaltres també hivernàvem. Mentrés altres discuteixen sobre Israel i Palestina, no s’adonen de que ‘Sols els valencians, salvaran als valencians’

Ja n’estem farts d’escoltar les seues estúpides raons. Ja bull dins nostre l’odi indiscriminat contingut durant 300 anys dins de la nostra sang, dins de la nostra ètnia, a l’impromta del nostre cervell.

Valencians, demostrem un altre cop, amb vigoria insubornable, fermesa ultrapatriotica, puixança independentista, fortalesa nacionalista sense límit, que ací estem, i ací estarem. Per 300 anys hem patit l’opressió de la nostra raça, però entre nosaltres hi ha gent que lluitarà ací, a València, per què aquesta terra és de nosaltres. Sang per Sang. Violència sense fi, fins que la terra no siga alliberada, fins que ni un bri de castellanisme ensopegador puga olorar-se al nostre territori.

Ja arriba, ja està ací, s’apropa la tempesta nacionalista, per destruir als proxenetes de la nostra llibertat, als violadors dels nostres somnis d’independència, als pederastes traficants d’anhels valencians, als terroristes armats amb discurs d’integració social i multiculturalitat. Això sou, i contra vosaltres lluitem.

I quan es calme la tempesta, quan la pluja i el foc deixe en pau la terra, altre cop, València, la nostra València, no serà la mateixa, si no algo millor.

Ara, només regna la violència incontrolada.

Nicolau Lledó I Ferrer.

Grans patriotes, dic, per què ells són els que ens han alegrat lo dia amb gran satisfacció, ja que segons indica el pamflet sensacionalista ’20minuts’ (que deu ser el que tarden en escriure un article) Escola Valenciana ha creat una oficina de drets lingüístics on podem denunciar a organismes públics i privats, per no parlar la llengua de Ausiàs March, infectant les nostres oïdes amb la llengua de Farruquito i Los Morancos.

Encoratgem, incitem, animem, OBLIGUEM a que denuncieu a esta gent, esta gent infecta que deambula el territori valencià parlant l’idioma del tercer món sud americà. L’español.

Ara s’han ampliat el front de lluita a dos:

- Els xiquets, dones i febles d’ànima, esperit i cos, poden denunciar a Escola Valenciana els abusos patits per la massa infame, la crosta espanyola, la púrria mesetaria, l’extremisme de la execrabilitat castellana. Ara, sense tindre actualment el desitjat model Autoritarista Meritocràtic, tenim una oportunitat daurada per denunciar la pobresa i negació espanyola,i subjugar-los baix l’amenaça directa.

- Però, el vertader front de combat, ho han de portar els homes, els valents, què han d’imposar la dictadura amb disciplina militar, a colp de bota, amb guant de ferro, sense cap mirament. Hem d’entrar an cada tenda castellanoparlant, obligar a que canvien el concepte de València, amotllant-se a la realitat, la nostra realitat, i aprendre valencià en un plaç no major de 7 dies.

De no haver canviat la seua actitud vers la Gran València, es procedirà a la depuració del negoci familiar, puix diners ens furten per enviar-lo a famílies d’Extremadura, Andalusia, i altres llocs inhabitats per humanoids, minvant la nostra gran fortuna.

Fem açò, barri a barri, una purificació a foc i ferro, una ‘Nit dels vidres trencats’.

Només així, amb la Justa i Justificada imposició per la Força, serem respectats, serem preservats, serem lliures. Ens sentim obligats, per la pàtria, per la història, a expulsar-vos sense cap mena de perdó.

Efectivament, hui dia no m’agradaria ésser castellà a València.

Companys, per què ens ho mereixem, per què no tenim por a cap represàlia per part de l’estat espanyol i els seus cadells lolailos, killos, bakalutis i analfabèsties, VISCA VALÈNCIA IMMORTAL, MORA L’ESPANYOL ANORMAL

Nicolau Lledó I Ferrer.

Bon dia, Valencians.

Hui porte dos articles, fruit de la reflexió pausada, puix hom ha patit la pitjor de les injústicies Nacionals que se li poden aplicar. Per motius de treball, he tingut que patir la repressió pan-castellana i parlar castella-dre. Des d’una posició privilegiada se m’ha relegat a les catacumbes de l’honor, em sent vexat, ultratjat; no tinc paraules. Ni el mateix Ramon Muntaner podria descriure la situació a la que m’he sentit empentat.

Però lluny de defallir, abaixar el cap i parlar castellà, sentint vergonya per llur llengua, Pàtria i sentiment; lluny del estereotip valencià meninfot i amb complexe d’auto-odi, he pensat un parell de solucions, que poden marcar un boom nacionalista. Hom creu que la determinació, bé física, bé mental, determinarà el futur del país, però aquest no és res si no està adreçada cap a un bon port. Per ço que hem de ser metòdics en aquestos preceptes que propose, amb finalitat de fer del nostre, un país lliure, respectat i de valors europeus.

Punt 1:Natalitat Valenciana:

Simplement desbordem-los. A la Irlandesa. Els irlandesos tenien escocesos, anglesos, i demés xusma pan-britànica ocupant les seues terres, votant per partits pan-britànics. Que feren ells? Tindre una mitjana de 5 fills. Així, com sona. Ells no podien importar Irlandesos, així que els fabricaven. I ben fort que venia el jovent, que varen ser independents en un tres i no res!

Per açò, Valencians, no tingueu por de tindre fills. Engendreu 2, 3, 4, 5…tots els fills que pugeu tindre! Si hui som el 50% de la població, en una generació amb una mitjana de 3 fills, ens posaríem en un 65% o 70%., i qui sap quants serem en 2 o 3!!!

Quin goig donaria veure com creixen els nostres xiquets, sent majoria els valencians. Quina felicitat, vore aquestos fills entrant a Plataforma per la Llengua, associacions independentistes, creant negocis en valencià o estomacant a espanyols!
Valencians, tingueu fills per la Pàtria i eduqueu-los en l’independentisme. No hi ha res que ho meresca més que ella, doncs ells són el futur de València, i a ells el pertany la terra que deixarem.

Punt 2: Posicionament estratègic en els afers de la Nació.

També relacionat amb l’anterior.

Inspirant-me en la saviesa jueva, en la reflexió profunda, i la contemplació de fets, he pogut traçar un paral·lelisme amb els centres de poder, el grau de repressió i el col·laboracionisme per a que persones castellanes tingueren aquest poder.

Què és el que hem de fer per aturar la repressió espanyola i girar la truïta per a crear la repressió valenciana? Ben fàcil.

Com els jueus, escalem a la nostra feina, ja siga per intel·ligència, per astúcia, per punyalades traperes o per fer la feina ben feta, com una formigueta. Ocupem els llocs d’importància i apliquem mètodes valencians.

Posaré un exemple per a la fàcil comprensió del lector:

- Toni és un xic de 21 anys de Gandia. Treballa d’ajudant d’electricista a “Electricidad Sarmiento, arreglamos todo, no miento” i el seu cap li obliga a parlar castellà, ja que ell ve de Cadís (Cái, segons ell) i malgrat portar 30 anys a la comarca no parla valencià. Toni podria o callar-se o abaixar el cap, accions molt valencianes. Però Toni llegeix habitualment Ofensiva Valenciana i sap que fer.

Aprèn la feina, ascendint a electricista amb 23 anys. Amb 28 anys ja està casat amb Laia, una xica de la Vall d’Albaida i considera que ell podria exercir la feina sense tindre de cap a un illetrat mesetari, així que es posa per autònom. Amb el temps, per ésser un treballador amb molt treball, necessitarà un ajudant, i pot ser crearà una empresa. Hom pot vore com Toni amb 21 anys era un xiquet que estava sotmès a un infrahumà espanyol, i 10 anys després, té una empresa “Electricitat L’almogàver”, i a l’anunci al periòdic local es pot llegir que “Es busca un aprenent d’electricista. Requeriments: Parlar valencià”.

No ens quedem en el mínim possible, hem de poder aspirar a la més alta quota de poder, llavors des d’ahi configurarem l’empresa, el treball o el nostres referents mitjançant una escrupolosa valencianitat.

Creem una xarxa de convivència únicament en valencià, on el espanyol reba el tracte que el pertoca: El rebuig més solemne i possible per part dels valencians.

Salut, natalitat valenciana i Pàtria!

Nicolau Lledó I Ferrer.

La resistència esdevindrà tacticament oportuna en moments puntuals, però viure en un estat complet de resistència, d’amagar-se, de renúncia a la lluita i als valors purament valencians, només ens deixa dues opcions: La victòria de la resistència, és a dir, quedar-nos com estàvem, o la desfeta, empitjorant la situació. Però cap de les maneres, la victòria.

Per açò, volem deixar de ser els corders esperant a ser assassinats, de ser les rates que s’amaguen; Ara ens toca ésser serps que amb voracitat infinita devorarà les rates espanyoles.

Atac! Atac! Atac! Ha de ser la nostra única resposta
Atac! Atac! Atac! Ha de ser la nostra forma d’actuar
Atac! Atac! Atac! Ha de ser la nostra forma de ser

Per què sense açò, només continuarem retrocedint, i això afecta a la nostra auto-estima. Una auto-estima valenciana, malferida, però no de mort, i és per ço que ara que estem a temps de corregir-la, ho farem.Ho farem per a ser demolidors, imparables, una massa de 5 milions de valencians, de Vinaròs a Pilar de la Foradada, arrasarà, en una ràtzia imparable, a tot lo mesetari, centralista i decadent del País Valencià, de la Pàtria Valenciana.

Mireu si no els jueus, acosats pels nazis. S’alçaren en armes, junt als polonesos a Varsòvia. Foren respectats, i hui país

Mireu als croates, que farts de tanta opressió sèrbia, lluitaren. Foren respectats, i hui país

Aquesta ha de ser la nostra forma d’actuar, per esdevindre país lliure i sobirà, lluny de tota manipulació dels astuts madrilenys i les seues confabulacions a fi de atorgar els nostres impostos a persones amb les butxaques foradades com els extremenys.

Per això, per reafirmar la nostra voluntat, proposem una sèrie de politiques que es faran efectives, en quan un colp d’estat militar valencià, independitze aquest país dels castelladres:

Decret de restricció de pas Núm 1:
Una persona de la categoria espanyola, serà privat de la possibilitat de caminar per la vorera dels carrers

Decret de restricció de pas Núm 2:
Una persona de la categoria espanyola, serà obligat a caminar per la cuneta, independentment de l’oratge

Decret de restricció de pas Núm 3:
Una persona de categoria espanyola, estarà desproveïda del permís de trànsit durant el període de les 20 fins a les 7 del matí, a no ser que tinga el permís necessari expedit per la diputació comarcal, degut a diversos requeriments (Treball nocturn, treballs forçats, castic, etc)

Decret de restricció de pas Núm 4:
Una persona de categoria espanyola, estarà obligat a dur sempre el document d’identificació, i ho haurà de mostrar a les autoritats pertinents que així li ho reclamen. De no mostrar-ho, se li aplicarà una pena amb els agreujaments que es consideren oportuns.

Decret de restricció de llocs d’esbarjo:
No es permeten espanyols en parcs, places, bancs, bars ni cap lloc públic. Les úniques excepcions son, altra vegada més, que disposen del permís expedit per la diputació comarcal a fi de la neteja i/o millora d’aquestos llocs.

Decret de restricció de diners:
A fi de que els espanyols no importen a la seua família per a viure amb ella en el nostre País, una família espanyola tindrà un sostre de 1300€ al banc. Els diners detectats que superen aquesta xifra, seran requisats i se li entregarà a la família infractora, una multa d’acord al delicte.

Decret d’identificació:
Tots els espanyols residents a València, hauran de portar emblemes visibles quan estiguen al carrer. Serà aplicada a tot espanyol major de 4 anys- L’emblema haurà de portar-se sobre el braç dret, o a l’esquerre, en cas de no estar proveït d’aquest membre. Es tractarà d’una bandera espanyola, amb la franja groga central de no menys de 10 cm, i les roges laterals de 7’5 cm. Els espanyols que no acomplisquen aquest decret, seran severament castigats

Decret de pèrdua de la privacitat:
Qualsevol espanyol i família espanyola que haja comès un delicte, perdrà la privacitat. Açò és que la totalitat dels membres hauran d’identificar-se a la diputació comarcal, a la finestreta habilitada per a tal esdeveniment, cada 10 dies. A banda, romandrà la porta de la seua casa oberta de 8 AM a 8 PM, per si la Escomesa Valenciana (Civils Valencians amb el privilegi de formar part de les forces de seguretat) volen entrar a observar que tot està en ordre dins de la casa.

Decret de lleialtat:
Un espanyol que traïsca a València, serà executat sumarissimanet, sense la necessitat de judici.

Decret de respecte a les ensenyes nacionals:
Un espanyol que falte al respecte a una ensenya nacional (Escopir-la, cremar-la, no saludar-la en actes oficials) serà executat sumarissimament, sense la necessitat d’un judici previ.

Decret dicotòmic nacional:

Els catalans i illencs, degut al germanor cultural seran classificats en dos grups, depenent del seu comportament i actituds vers València:
A) Valencià de segona.
Drets:
- Serà tractat com a valencià i viurà en llocs del “Espai Vital Valencià” (EVV)
- Podrà optar a llocs de treball, estudis, militars i subvencions corresponents als valencians, llurs requeriments siguen néixer o esdevindre valencià per gràcia de Déu”
Deures:
- Els mateixos que els Valencians de primera
- Seran supervisats periòdicament per vore canvien de parer o traeixen la Pàtria

B) Espanyol
Drets:
- Cap
Deures:
- Vore l’article 1.3 d’ordenació i confinament d’espanyols.

Decret de correcció i decor:
Un espanyol que tinga actituds impròpies i no permeses per ser de cultura castellana (Superar els 60 dB parlant, fer palmes, cridar, cantar cançons populars espanyoles, vestir sense decor, emetre judicis de valor no correctes, fer crims d’actuació i/o pensament, furtar, exhibir nacionalitat valenciana quan no s’està en possessió de tal, fer la becaina sense permís, etc) serà sentenciat a 12-30 mesos de presó, més agreujants

Decret de treball:
El 90% de la unitat familiar haurà de dedicar-se al treball, un mínim de 40 hores setmanals, sense importar horaris o dies lliures. Estan limitats a treballs sense qualificació (neteja de carrers, treballs agraris, etc) amb la possibilitat d’optar a treballs superiors com ajudant d’oficinista o Policia repressiu del ghetto espanyol (Vore article 21.2 sobre “Ghetto espanyol”) si han passat un examen de correcció, han obtingut el carnet de Valencià de 3 grau i viuen durant 5 anys al nostre país sense estar imputat de cap delicte.

Decret de perpetuació del patrimoni
Si un espanyol causa qualsevol mal a patrimoni valencià (Estàtues de Maulets, Jaume I, Esglésies cristianes,etc) serà obligat a:

- La seua total reparació. En cas de necessitar material per a tal, serà extret del seu compte bancari (de tindre) per a poder sufragar les despeses.
- La seua conservació. Depenent del delicte, el malfactor haurà de procurar la seua conservació fent guàrdia nocturna (de 12 a 8 AM) durant un espai de temps que va de 3 a 10 setmanes. En cas de causar delicte, l’altra persona seria imputada de tal, junt a l’espanyol que muntava guàrdia, per col·laboració.

Decret de residència:
Els espanyols només podran residir al ghetto de la ciutat/comarca, sense traspassar els límits imposats. Podran habitar els edificis propis dins del horari d’obertura fixat per l’ajuntament. El menjar, amb excepcions, serà servit a les 8:30 i 14:30 i consistirà de ranxo, servit en els menjadors habilitats a tal efecte. Altres menjars, son opcionals i costejats per la persona que vulga gaudir de tal luxe.

Tots els altres decrets anteriors seran aplicats mentres estiguen al ghetto, on la Policia repressiva del ghetto espanyol (PRGE) formada per espanyols (amb excepcions) aplicarà la normativa vigent amb la corresponent autoritat.

Decret de natalitat:
Els espanyols només poden tindre dos (2) fills per unitat familiar. Si cometen la falta de sobrepassar aquesta xifra, s’eliminarà un menor d’edat aleatori amb un progenitor, per fill de més.

Decret de substàncies il·legals:
Substàncies il·legals, seran legals dins del ghetto. Cocaïna, LSD, cavall,etc. El tabac(isme) i el alcohol(isme) seran promocionats i, a vegades, subvencionats, a fi de perjudicar l’estat de salut i ànim de la població espanyola.

Decret de neteja ètnica (Lingüística):
Els espanyols no es poden adreçar a un valencià, si aquest no ho fa abans. En cas de ser estrictament necessari (treball forçat a un Resort de cambrer), haurà de mostrar el permís que se li ha atorgat per a poder fer-lo (generalment, penjat a la camisa o roba de treball) i ho haurà de fer en valencià. Altres llengües utilitzades serà motiu de castic greu i confinament de 3 a 6 dies en una presó a pa i aigua)

El contacte amb valencians serà supervisat i reduït al mínim possible per les Forces de Seguretat.

Ací vos deixe unes propostes que jo mateix he pensat que serien de bell rebut aplicar-les amb rapidesa i joia per la població valenciana. Sapigueu castellans, que no patirem pena de tindre-vos baix terra.

Recordeu la dita: A la banda de ponent, totxos i ciment!
València Immortal, en lluita contra l’ocupant!

Nicolau Lledó I Ferrer.

Sent com soc un patriota imperialista valencià acèrrim i insubornable, no havia jo sabut trobar fins ara un moviment en el qui em poguera sentir plenament identificat. En lloc havia pogut jo fins ara expressar, en sa justa mesura, lo meu patriotisme ardent i fervorós. En lloc, per molt que jo haguera buscat infatigablement fins lo darrer racó de nostra noble i sagrada pàtria, podia jo tampoc trobar valencians en els que poguera expressar sense censures ni frens de cap tipus, l’odi profund i visceral que sent només vindre’m al cap l’estat infame i vil que, en enganys i rastrera mesquinesa, manté cruelment empresonada la nostra sagrada Pàtria Valenciana.

Perquè es aixina senyors!, ací ja ha arribat l’hora de parlar clar,! Ací ja ha arribat l’hora, no només d’alçar-se ardidament en armes contra l’invasor foraster, sinó de fer-ho sentint l’odi més profund i visceral que puga home en lo mon sentir. Odi despietat, no només per eixe estat paràsit que és nostra sangonera i nostre carceller, sinó també pels menyspreables fills d’ànima negra d’eixe estat pervers i mesquí, que en forma d’escòria bruta i infrahumana, inunden nostres sagrats pobles i nostres ciutats.

D’eixa pudenta escòria que te com a objectiu pervertir lo noble i valencià esperit de nostra gent escampant entre nosaltres la seua execrable incultura i barbàrie i lo seu llenguatge vil i mesquí, fins arribar a desfer lo nostre natural orgull de valencians i la nostra noblea pròpia d’homes de be fills de la terra valenciana.

D’eixa escòria bruta antropomorfa que ultratja dia a dia sense cap vergonya ni respecte la santa terra valenciana en la seua simple presència, i que treballa raboserament dia a dia per destruir i corrompre la nostra santa pàtria i la nostra noble gent.

És necessària la lluita, si, però la lluita que anem a emprendre deu ser una lluita a mort, una lluita inexorable i sanguinària, ja que just és que qui ha volgut durant tants anys matar lentament i enmig de sofriments i humiliacions la nostra pàtria, haja de morir a mala mort a mans dels venjadors fills de la sagrada terra valenciana. Dels fills que esta escrit que han de fer-los pagar en sang fins lo darrer dels seus crims, d’aquells venjadors implacables que no han de cessar fins aconseguir consumar a la seua total aniquilació i extermini i la ruïna i devastació del estat pervers que volgué esclavitzar-nos.  .

No senyors, la nostra lluita no ha de conèixer cap pietat ni cap mesura, la nostra lluita ha de ser cega, ha de ser calculada, ha de ser implacable i ha de ser definitiva.. Hem de lluitar com a valencians. Ha de ser aixina! puix no seria propi dels fills d’esta sagrada terra, d’aquells qui en lo passat feren tremolar  a tot aquell qui s’oposà a a la nostra ambició de bastir nostre gran Imperi, el lluitar d’altra manera..

Nosaltres hem de ser despietats, ací hem de fer justícia, ací hem de fer la justícia de la sang, el ferro i el foc!!!. La justícia criminal que no coneix escrúpols i no te mida ni pietat ni tampoc cap misericòrdia o compassió.

I és que esta és justícia pròpia de valencians, la mateixa justícia que tinguérem a Grècia en els nostres almogàvers quan fórem atacats en traïdoria  Eixe és lo camí a seguir, eixe camí és el que és precís que seguim ja que és el més adequat per a vèncer i consumar la venjança i la punició que mereixen aquells qui gosaren creure que podrien menysprear als fills de la nostra sagrada Pàtria. No hi ha altre camí per a fer la necessària justícia, i a més no seria propi de valencians orgullosos del seu passat gloriós i imperial agarrar-ne altre.

Hem de desterrar de nosaltres cap remordiment, hem de dotar-nos de voluntat i determinació sobrehumanes per a marcar en ferro roent en l’ànima negra dels espanyols la marca indeleble de la justícia i la venjança valenciana. És lo nostre deure obrar d’esta manera, emprendre altre camí seria un insult i una ofensa als nostres sagrats avantpassats. Tots sabem les morts i malvestats que han dut eixos antropoides infrahumans espanyols en nostra terra durant segles. Any, rere any, sense cap compassió, sense cap respecte, sense cap pietat. Si ells no conegueren la pietat ni l’han coneguda mai, nosaltres no l’hem de conèixer tampoc.

Ací ha començat una guerra a mort! una guerra d’extermini, una guerra que ens ha de purificar a tots ja que en ella extirparem d’arrel lo tumor maligne i pudent que ha volgut destruir la nostra Pàtria. Esta serà la guerra santa i implacable que ens durà, no només a alliberar la nostra santa terra, sinó també a netejar-la d’eixos vils éssers infrahumans, que com una roina plaga d’escarbats eixits de la mes pudentes clavegueres que te la humanitat, han gosat voler furtar-nos la nostra llibertat i han volgut infectar-nos a nosaltres en la seua infrahumana mesquinesa per pervertir-nos i per abatre nostre just orgull de valencians en lo mesquí objectiu de fer-nos desaparèixer.

La venjança dels fills de la València irredenta ha començat!.

Cavallers, emprenguem tots units en disciplina fèrria la nostra guerra venjadora i, per a dotar-nos de les condicions necessàries  per afrontar en voluntat implacable i fins les darreres conseqüències les nostres batalles, envoltem nostres cors i nostres ulls baix els plecs de la nostra Reial Senyera per a que ella ens impedisca vore res que puga debilitar lo nostre coratge indomable i la nostra fèrria i freda determinació en lo quefer sagrat que ens ha sigut imposat pel destí.

Cavallers, invocant la memòria dels nostres sagrats avantpassats, conjurem-nos tots a prosseguir-la nostra justa lluita venjadora sense defallir ni un moment. Conjurem-nos tots en voluntat irreductible i despietada a prosseguir-la inexorablement fins que la darrera gota de sang d’eixes miserables rates espanyoles haja sigut vessada, fins que lo darrer pam i lo darrer racó de la nostra pàtria haja sigut alliberat, i fins que lo darrer rastre d’eixa plaga immunda haja sigut esborrat de la faç de la terra i siga alliberada aixína pels fills de la Pàtria Valenciana, la humanitat sencera, de la major lacra i miserable immundícia que s’ha arrossegat mai. Aixina, a més de consumar la nostra venjança, contribuirem heroicament a posar en lo just lloc que li correspon a la nostra pàtria com a benefactora de la humanitat.

Visca la Pàtria!. Visca l’Imperi!, Visca la santa lluita d’Ofensiva Valenciana!

Eduard Perellós i Llombart

]]> http://ofensivavalenciana.wordpress.com/2008/10/15/la-venjanca-valenciana-i-l%e2%80%99odi-que-ens-fara-lliures/feed/ 3 Ofensiva Valenciana http://img391.imageshack.us/img391/9463/reinhardtheydrichbf4.jpg